Novel·la realista, be
escrita amb un llenguatge planer y fàcil de llegir, profunda i detallista amb descripcions
precises de cada personatge i sobre tot del jardí i les plantes també de paisatges
que a vegades fan que puguem sentir el vent, les onades o veure
les flors o el mar que ens explica , molta riquesa de vocabulari i mostra el seu amor a les flors, i en
conseqüència als jardins.
“ El
cel es començava a estellar de debò i, als vespres, se sentia alguna cosa que
burxava per les arrels. La primavera ho anava endreçant tot: la rosa al roser i
l'ocell a la branca."
Parlar de la realitat amb tristor i
melancolia dels personatges que semblen felices però que amaguen drames ,
tristeses, realisme, cruesa i tristor amb el mar de fons. Vides d'una gent satisfeta materialment, però
buida emocionalment, rics i pobres.
No tan profunda i no m’agrada’t tan com Mirall trencat o La Plaça del diamant
però interessant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario