Crònica de la vida d'Agusti Bartra de Anna Murià

En aquest llibre, Anna Murià ens presenta amb profunditat la vida del poeta,i reflecteix aquella part de la seva pròpia vida al costat de qui va ser el seu company durant més de quatre dècades. També ens dóna testimoni dels seus records de família a Barcelona fins que va arribar la guerra civil, la derrota, el seu exili, l’experiència d’alguns dels presoners als camps de concentració de França que van conviure amb Bartra, els avatars compartits amb altres catalans exiliats en terres americanes, la vida familiar amb els fills, la joia del retorn a Catalunya, etc.

“Estimo el teu esperit tant como el teu cost, en literatura en vaig donar a la teva obra com en feminitat em vaig donar als teus braços, ets la fe de la meva vida, crec en tu i sé que no m’equivoco. També hi creuen els mesquins, els fracassats, els envejosos, i perquè hi creuen t’ataquen. Jo et glorificaré més que ningú, jo, la dona que t’ha consagrat la seva vida i que sap que si deixa d’escriure un llibre per tal que tu puguis escriure una ratlla fa un gran servei a la literatura i que l’obra que pot deixar al futur és aquesta crònica”

Això és el que explica Anna Murià del seu llibre dedicat al seu company i a donar a conèixer la seva obra. I pel que reflecteix  tot el gran amor que el professa, sinó també  perquè es convertí en complementària intel·lectual  i supervisora d’aquesta obra deixant de banda la seva obra como escriptora.

És una biografia encertada, sincera i molt humana que fa un retrat fidel de Bartra home, marit, escriptor i el seu entorn.

Aquest és el seu últim poema que va deixar de manera de testament.

Quan de mi, finalment, sols quedaran les lletres

posades com ocells damunt els cables tensos

dels esperits fidels als himnes de la vida,

un martell plorarà per la llum apagada.

El dia portarà corones de mimoses.

Potser hi haurà perdó en la mar que no calla.

El sol tindrà a la boca la seva sempreviva

i noves veus diran l'alegria de l'aigua.

Els vent devastarà el fanal i l'estàtua.

Els estius lluiran les seves bruses grogues

i el bastó blanc del cec sonarà als carrers grisos.

Entre les roques aspres i als boscos de les ànimes,

Orfeu seduirà les anònimes bèsties.

Vindran els plenilunis a fer fremir les verges

que esperaran l'amor entre els grills i l'acàcia.

Jo ja no tindré rostre. A mes oïdes d'herba,

el temps farà dringar un cascavell d'estrelles.

Un llibre  que recomano per conèixer la vida de aquest poeta poc reconegut i valorat.