En aquest llibre, Anna Murià ens presenta amb profunditat la vida
del poeta,i reflecteix aquella part de la seva pròpia vida al costat de qui va
ser el seu company durant més de quatre dècades. També ens dóna testimoni dels
seus records de família a Barcelona fins que va arribar la guerra civil, la
derrota, el seu exili, l’experiència d’alguns dels presoners als camps de
concentració de França que van conviure amb Bartra, els avatars compartits amb
altres catalans exiliats en terres americanes, la vida familiar amb els fills,
la joia del retorn a Catalunya, etc.
“Estimo
el teu esperit tant como el teu cost, en literatura en vaig donar a la teva
obra com en feminitat em vaig donar als teus braços, ets la fe de la meva vida,
crec en tu i sé que no m’equivoco. També hi creuen els mesquins, els
fracassats, els envejosos, i perquè hi creuen t’ataquen. Jo et glorificaré més
que ningú, jo, la dona que t’ha consagrat la seva vida i que sap que si deixa d’escriure
un llibre per tal que tu puguis escriure una ratlla fa un gran servei a la
literatura i que l’obra que pot deixar al futur és aquesta crònica”
Això
és el que explica Anna Murià del seu llibre dedicat al seu company i a donar a conèixer
la seva obra. I pel que reflecteix tot
el gran amor que el professa, sinó també perquè es convertí en complementària intel·lectual
i supervisora d’aquesta obra deixant de
banda la seva obra como escriptora.
És
una biografia encertada, sincera i molt humana que fa un retrat fidel de Bartra
home, marit, escriptor i el seu entorn.
Aquest
és el seu últim poema que va deixar de manera de testament.
Quan de
mi, finalment, sols quedaran les lletres
posades
com ocells damunt els cables tensos
dels
esperits fidels als himnes de la vida,
un
martell plorarà per la llum apagada.
El dia
portarà corones de mimoses.
Potser
hi haurà perdó en la mar que no calla.
El sol
tindrà a la boca la seva sempreviva
i noves
veus diran l'alegria de l'aigua.
Els vent
devastarà el fanal i l'estàtua.
Els
estius lluiran les seves bruses grogues
i el
bastó blanc del cec sonarà als carrers grisos.
Entre
les roques aspres i als boscos de les ànimes,
Orfeu
seduirà les anònimes bèsties.
Vindran
els plenilunis a fer fremir les verges
que
esperaran l'amor entre els grills i l'acàcia.
Jo ja no
tindré rostre. A mes oïdes d'herba,
el temps
farà dringar un cascavell d'estrelles.
Un llibre que
recomano per conèixer la vida de aquest poeta poc reconegut i valorat.
